Humala és un petit poble del Nord del Nepal, molt proper a la
Xina. És un poblet molt pobre i amb molt pocs serveis al que només s’hi pot
arribar per via aèria. Aquest poble humil i petit és el que, el maig de 1990,
va veure néixer a la Kalpana, la primera filla d’una parella jove.
Quan tenia un o dos anys es va trencar el braç. Això, que per
alguns pot ser una simple anècdota, per a ella va suposar tenir una vida
absolutament diferent de la que hauria tingut. Els recursos mèdics del poble
eren molt limitats i el braç no se li va curar. Quan en tenia quatre o cinc, la
seva àvia la va anar a buscar al poble i amb els seus pares i germana van anar
a Kathmandu per veure si la podien curar. A Humala, les persones que tenen un
defecte a una extremitat són considerades inútils motiu pel qual els seus pares
la van abandonar a l'hospital on estava ingressada. El personal de l'hospital
la va portar a Bal Mandir: el primer orfenat del Nepal i actualment el més
gran. Al seu informe no hi constava pare, mare ni lloc de naixement. Ella es
pensava que era orfe.
A Bal Mandir hi va tenir una bona vida. Hi va fer bons amics,
parla d'algun dels nens que hi ha o hi havia allotjats com dels seus germans.
Estar a Bal Mandir li va permetre anar a bones escoles. Alguns cursos va estar
interna a l'escola i només passava l'estiu a l’orfenat, d'altres hi vivia tot
l'any. Durant els primers anys d’escola va gaudir de la companyia d’una molt
bona amiga, la Sita Karki. Tot i així, fins als 12 o 13 anys i malgrat haver
canviat d’escola, es va sentir marginada pel fet de ser orfe, tenir una
malformació al braç,... Això afecta a qualsevol, es va sentir molt malament, va
tenir una baixa autoestima i un mal rendiment en els estudis. Tant malament la
va tractar un company que va estar a les portes del suïcidi. Afortunadament va
tenir el recolzament de companys de Bal Mandir. Però a la New Shrine School, on
va cursar els nivells 8, 9 i 10, la seva vida va fer un gir de 180º: es va
sentir estimada per companys i professors que l'animaven i l'estimulaven.
Sobretot la seva millor amiga, la Shanti Thapa. El seu rendiment acadèmic va
fer un tomb considerable i va obtenir bons resultats.
Per aquelles dates, un company de l'orfenat va anar al seu poble
i li va portar la increïble notícia de què tenia pare, mare i germana. No s'ho
podia creure! Però ell hi va insistir: al poble li ho havien explicat i eren
molt bona gent!
Als setze anys han de deixar Bal Mandir. Ella va anar al NGCC
(Nepal Girls Care Centre). Aquest havia estat fundat per l'Anna Lina, una
senyora suïssa que havia adoptat una nena de l'orfenat i havia vist que les
adolescents quedaven desemparades. Allà van aprendre a funcionar per la vida:
cuinar, netejar, gestionar els diners,... També podien gaudir de bona
alimentació, roba de qualitat, van rebre suport pels cursos
preuniversitaris,...
El darrer any que va estar a Bal Mandir hi va anar un grup
d'espanyols en un projecte de col·laboració a pintar l'escola. Ella els va
ajudar molt. Va tenir molt bona relació amb un dels voluntaris, en José Luís.
Quan va marxar li va donar la seva adreça de correu electrònic i es van anar
comunicant per mail. Mica en mica, el va anar sentint com un pare. L'any
següent, quan ell va tornar a Bal Mandir, ella, malgrat que ja no estava a
l'orfenat, va anar a ajudar-los. Amb els anys la relació es va anar enfortint i,
quan l'any 2007 ell hi va anar amb la seva dona, l'Aurora, la Kalpana es va
sentir molt bé, es va sentir estimada pels seus pares.
En Pablo, un treballador d'un centre de nens discapacitats de
Londres, el 2009 va anar com a voluntari a Bal Mandir. En veure unes nenes
deficients que estaven soles i estirades a terra va comprendre que necessitaven
un centre especial per a elles. I aquí va ser quan es va començar a gestar un
projecte nou: Dididai (didi vol dir germana gran i dai vol dir germà gran). I dins
de Bal Mandir van crear un centre per a nens i nenes deficients.
Aquell mateix any va tornar al seu poble per primera vegada,
havia d'arreglar la seva documentació. No va sentir res quan va conèixer a la
seva família. Ara bé, la va impressionar veure que els nens havien de caminar
dues hores per anar a l'escola. Es va adonar que és un lloc molt pobre on és
molt difícil viure-hi. Per si això fos poc, no es podia entendre amb la gent ja
que parlen llengües diferents. Es Va prometre que si hi tornava seria per poder
ajudar als habitants del poble.
L'any següent, el 2010, quan ja en tenia vint, va ser un any de
canvis: va començar a treballar a Dididai, va llogar una habitació amb dues
companyes de NGCC i va entrar a la universitat per a estudiar sociologia i
desenvolupament rural, carreres que duren tres anys.
Des que treballa a Dididai ha conegut molta gent. L'ha recolzat molt
gent d'Espanya, sobretot en José Luís i l'Aurora. L'any 2013 va poder anar tres
mesos com a voluntària al centre d'EE on treballa en Pablo gràcies a les
gestions de l'Anna i la Mª José.
L'any 2014, als seus vint-i-quatre anys, set persones que havien
viscut a Bal Mandir van obrir Creative Nepal, una ONG amb l'objectiu d'ajudar a
finançar els estudis a adolescents i joves que havien estat a Bal Mandir
(recordem que als 16 anys han de deixar el centre). També ajuden a altres nois
i noies que les seves famílies no els poden proporcionar educació. Actualment
ajuden a 11 alumnes de batxillerat i a 12 d'universitaris. Tal com diu:
"com més diners tinguem a més nens i nenes, nois i noies podrem
ajudar". També tenen intenció de construir escoles a quatre pobles que amb
el terratrèmol del 25 d'abril es van esfondrar. La seva principal font de
finançament és Ruta 6 (una ONG de Cantàbria). La Kalpana dóna molta importància
a la formació. Creu que amb una bona formació els nois i noies tenen més
possibilitats de tirar endavant i segurament la seva vida serà molt millor.
Per tant, actualment treballa a Dididai i visita sovint i dóna
un cop de mà als seus germans de Bal Mandir. També és vicepresidenta de l’ONG
Creative Nepal.
La seva tenacitat i generositat són un gran què pels que
l’envolten.
Pàgines web o emails dels centres o ONGs que he anomenat:
Bal Mandir: http://www.nconepal.org.np/
Bal Mandir: http://www.nconepal.org.np/
Nepal Girls Care Centre: http://www.ngcc.info/index.php
Dididai: dididai.org
