Naixement i primers anys de vida
L’àvia, la Mª Assunción Clavell Borràs, va néixer el 1909 a la casa
Coll i Regàs de Mataró. Era la sisena de catorze germans, dels quals només nou
van arribar a adults. Ja de petita era molt inquieta, el tro de la família, li
deien.
Va anar al Col·legi de les Concepcionistes del carrer Sant Josep de
Mataró. Però, en aquella època es prioritzava l’escolarització dels nois, per
això sovint es va haver de quedar a casa a cuidar als seus germans.
Adolescència i joventut
Dels tretze als quinze anys, la van internar al Col·legi de les
Religioses Concepcionistes del Passeig de la Bonanova de Barcelona. En aquella
època només els ensenyaven cultura general, a llegir, a escriure i poca cosa
més. Com que era tant inquieta, li costava estudiar. També hi va aprendre a
brodar, cosa que li va servir durant tota la vida.
Després va tornar a Mataró i va continuar ajudant amb les feines de
la llar. Malgrat que tenia el que necessitava, li agradaven els vestits bonics
i se’n confeccionava ella mateixa, cosa la va ajudar a millor la seva habilitat
en la costura.
En aquella època va començar a fer tasques de caràcter social. Com
que la fe i la religió van ser pilars de
la seva vida, va començar fent de catequista. El rector de la parròquia era el
Doctor Samsó, un home molt actiu que va ser un referent per a ella. Va ser
d’ell de qui va aprendre a fer coses pels altres.
Als 21 anys es va treure el carnet de conduir. Va ser la primera
noia de la ciutat. Als anys 30 a molts els sorprenia veure una noia darrere del
volant. El cotxe li va donar molta autonomia que va conservar fins que va ser
molt gran.
Casament
El 1934, quan en tenia 25, va anar a una trobada a Canyamars on va
conèixer a l’avi, en Joan Majó i Coll. Era una persona molt discreta i, per
això, en el viatge no va badar boca. Però l’àvia s’hi va sentir atreta. Després
d’aquella sortida van anar quedant i passejant riera amunt, riera avall, que
era la manera de festejar de l’època. Es casaren el 22 d’abril del 36.
Temps de guerra
Tres mesos després de casar-se va començar la Guerra Civil. Els
primers dies de guerra va tenir unes quantes trobades amb persones que buscaven
objectes de valor a casa dels seus pares que, afortunadament, eren fora. Per
exemple, el segon dia de guerra, va anar a casa del pares a buscar les joies.
Quan tornava es va trobar amb un grup de milicians que la van escorcollar però
no van trobar res ja que les portava a la pitera. Van passar la roba i altres
objectes de valor a través dels terrats,...
Els seus pares van poder marxar a França i es van instal·lar a
Prades des d’on els enviaven aliments. El tio Francisco Majó també els enviava
xocolata des de Cuba. El 1937 va néixer la tia Francisca, la primogènita.
L’avi va marxar a la guerra el setembre del 38 i al cap d’un mes va néixer la mare, la
Juliana. Va ser l’època més difícil de la seva vida: la guerra, el marit al
front i dues criatures molt petites al seu càrrec. A més, el menjar que
enviaven els seus pares era interceptat i ja no arribava.
L’àvia, en les seves pregàries, va prometre que si l’avi Joan
tornava sa ho agrairia a Déu. Quan es va acabar la guerra va decidir donar un
anell de la seva àvia a la parròquia de Santa Maria. L’anell es va vendre i amb
els diners en van fer les urnes per a les relíquies de les Santes Juliana i
Semproniana, patrones de Mataró.
La postguerra, ampliant la família
Durant la postguerra es va dedicar a la família. Van néixer els
altres cinc fills: en Narcís, l’Assumpta, la Carme, la Maria i la Fina, una
nena amb la Síndrome de Down que canviaria profundament la seva vida.
Va ser difícil per a ella acceptar que tenia una filla deficient.
L’entorn no l’ajudava. Per exemple, un metge, tirant la criatura al sofà li va
dir: “Sra. Majó, pregui a Déu que se li emporti aquesta nena perquè mai la
reconeixerà”. Tot plegat va fer que passés una època molt desanimada. Però el
mateix desànim va ser el que li va donar la força per fer el que calgués per a
ella. Per altra banda, la família més propera, sobretot el seu germà Joaquim,
els van ajudar, i molt!
La tia Fina necessitava una medicació caríssima que només es podia
trobar a Suïssa. Això els feia passar dificultats econòmiques. Tot i que als
seus fills no els va faltar res, va decidir posar-se a treballar per millorar
l’economia familiar i, malgrat que la família de l’avi no volien que l’esposa
del seu fill treballés, el 1949 va començar a anar a la fàbrica de la família
Pons.
Neix la fàbrica
L'àvia volia fer alguna cosa més, trobava que era una feina massa
rutinària. Li havien demanat un vestit per en Paqui, un nino molt famós de
l’època. El va fer i com que van quedar contents, va deixar l’empresa on
treballava. Va comprar un sac de retalls a un drapaire industrial que li va
costar 500 ptes (uns 30 €) i es va posar a cosir a casa seva.
Veient que la cosa funcionava va demanar un crèdit i es va vendre
unes accions per comprar el primer owerlock, gènere... i mica en mica va anar
ampliant el negoci fins que a casa ja no hi cabien. Per això, l’any 1957 es van
instal·lar al carrer Biada, als locals de l’antiga fàbrica de bombetes del seu
pare. Va ser una època de molta feina, a vegades només dormia tres hores
atenent la família i la feina.
Van buscar un nom per a la fàbrica que la representés a ella i, al
més important: els seus fills. L’empresa es va dir Macla, de Majó
Clavell o de Mª Assumpció Clavell. Més tard van fer
disfresses, mallots, banyadors,...
Diverses persones li van preguntar per què aquells vestits tant
bonics que feia per a les nines no els confeccionava per a nens. D’aquí en va
sortir la Ninis, una marca de roba de criatura. La fàbrica va continuar
creixent fins que en el seu punt àlgid hi treballaven més de 300 treballadors.
Al cap de força anys van crear una marca de roba per a adolescents:
Drinng!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada