La primera vegada
que vaig veure a la Nanda em va semblar una senyora petita i tranquil·la. Té la
pell bruna i els cabells negres, llargs i llisos habituals a les seves terres.
Els seus ulls s’amaguen darrere d’unes ulleres rodones. Uns ulls vius, que parlen.
Polida i ordenada i vestida amb un vestit nou i força elegant sembla d’una
família benestant.
La realitat és una
altra.
Va néixer a finals
dels anys 50 a un poble de Dargeling, a la Índia. Però la seva família és
originària d’una vila rural del districte de Bhojpur, al Nepal. És la gran de
cinc germans. Quan tenia 11 anys la seva mare, una germana i un germà van
morir. Allò va ser un infern ja que, per si les morts no fossin prou, el seu
pare era alcohòlic i sovint els pegava.
Quan tenia 13 anys
va decidir marxar de casa. Va estar vivint a diferents cases a on treballava
per menjar. Quan tenia 17 anys, una família de Nepal se la va endur a un
llogarret de muntanya de l’est del país. Allà es llevava cada dia a les 4 de la
matinada i començava a treballar: moldre el blat, fer el menjar, anar a buscar
llenya a la selva,... La família amb qui vivia li donava molt poc menjar i va
passar gana cadascun dels dies que va viure amb ells. Es va posar malalta i ni
ells ni ningú del poble la va ajudar. Encara ara li costa de creure que
sobrevisqués.
Un bon dia, quan
havia fet 19 anys, un noi del poble hi va portar un senyor de Kathmandu. La va
convidar a anar amb ell dient-li que si hi anava viuria molt millor. I sí, se
n’hi va anar. Una nit va fugir a través de la selva per anar-los a trobar. Va
haver de pujar una muntanya durant un parell o tres d’hora i després baixar-la
per l’altra banda. Només pensava en menjar.
Van anar cap a
Kathmandu i els van proposar que es casessin. Ell era un home de 43 anys que
feia tres mesos que havia quedat vidu. Ella va acceptar ja que era millor viure
amb ell que no pas viure al carrer. Van estar junts durant 29 anys, fins que
ell va morir. Van tenir 4 fills i ara tenen diversos néts. Diu que no estava
enamorada però ell l’havia salvat i sigut agradable amb ella, cosa que passava
per primera vegada a la vida.
El seu home tenia
una botiga de música a Thamel, el barri turístic de Kathmandu. A ell li hagués
agradat tenir una vida tranquil·la: encarregar-se del negoci, tenir fills i
cuidar-los. Però ella no en tenia prou: volia treballar perquè els seus fills
no passessin gana i per ajudar a altres nens: a ella no l’havia ajudat ningú;
no volia que això els passés als altres! Va començar acollint a casa a dues
nenes, una orfe i l’altra muda. Per tant, quan els seus fills eren petits a
casa seva hi vivien i va educar a sis criatures.
Ella és autodidacta,
mai ha anat a l’escola i com que creu que l’aprenentatge que es fa a l’escola
és bo per a tenir una vida millor va voler que els seus fills gaudissin
d’educació internacional. Dos d’ells van anar a estudiar a EEUU i els altres ho
van fer a Kathmandu.
L’any 2000 va registrar
una organització anomenada Mitrata Nepal (mitrata vol dir amistat). El seu
objectiu és proporcionar escolarització al màxim de nens i nenes possibles. Al
principi no té diners i pot fer poca cosa. Després, mica em mica, comença a
rebre donatius i ella també hi inverteix. Així pot anar ajudant a diferents
nens: comença amb quatre i progressivament van augmentant. La seva ajuda es
materialitza de dues maneres: per un costat disposa d’una casa d’acollida on hi
viuen nens orfes i nens que els seus pares són tant pobres que no els poden
proporcionar escolarització, aliments,... Per una altra, hi ha un grup
d’infants, adolescents i joves a qui finança els estudis i el material que
necessiten per cursar-los, aquests viuen amb les seves famílies.
El 2005, amb l’ajuda
d’una amiga seva, registren l’ONG a EEUU i els donatius augmenten ràpidament.
Això li permet ajudar a més persones. En el punt àlgid de l’organització a la
casa d’acollida hi vivien 65 nens i nenes i ajudava al finançament dels estudis
d’una quarantena dels que vivien a casa seva.
Al cap de dos anys,
es mor el seu marit i se suïcida un fill seu. No cal dir que aquests fets
suposen un daltabaix i passa una molt mala temporada. Decideix que hi hagi un
director al centre però és corrupte i va pagar il·legalment a sis treballadors.
Els va acomiadar.
El 2011, els
americans volen una web pròpia, registrar la ONG com si la central fos a EEUU i
dir-li com s’ha d’organitzar, decidir qui hi treballa,... Ella no hi està
d’acord. Creu que ella és nepalesa i sap molt millor que ningú què necessiten
els nepalesos, és l’ONG que ha creat i dirigeix ella. I decideixen separar-se.
Informa a les famílies de què quan s’acabi el curs els nens tornaran a casa.
L’ONG americana els ofereix de continuar finançant-los l’escolaritat i ella
també continua amb el projecte però amb menys nens. Se’n queden 25. Els altres
patrocinadors que tenia continuen amb ella i se n’incorporen de nous. En
aquells moments veu que prefereix ajudar a menys nens però que aquesta ajuda
sigui de més qualitat.
L’any 2014 es
registra Mitrata Nepal Espanya.
Ara és feliç:
- Té dos fills vivint
a Amèrica. Diu que són la seva assegurança, si mai té dificultats econòmiques
ells l’ajuden.
- La nena muda que va
adoptar quan era petita viu amb ella. Vol fer un racó per quan es mori.
- L’altra nena que va
acollir a casa va estudiar fins al nivell 7 i està ben casada. Viu a Dubai, a
on treballa.
- L’altre fill viu a
Kathmandu i ha heretat el negoci familiar.
- La seva madrastra,
que no va tenir una vida fàcil amb el seu pare, ara viu amb ella i treballa al
centre.
- Tota la família que
vivia al Nepal ha anat a viure a Kathmandu.
- El seu marit era un bon
home. Li va deixar fer tot el que va voler (ajuda als altres, l’orfenat,...)
malgrat que no li agradés. Va ser molt bon pare.
- Al centre hi ha 19
nens i n’ajuda a 11 més que viuen amb les seves famílies.
- Té una agència de
viatges, Mountain Sister, per ajudar a finançar la casa i l’educació dels nens.
- Té nous projectes:
li agradaria anar als pobles per ajudar als nens que hi viuen.
WEBS dels centres
anomenats:
Mitrata Nepal: www.mitratanepal.org
Mountain sister: www.mountainsisternepal.com